TENDÈNCIES
QUÈ SÓN LES TENDÈNCIES?
Tendències primavera 2021
La tendència és un estil que en moda es manifesta a través de la roba i els complements, i resta plasmat de forma contínua durant un període de temps, en un lloc concret.
En altres paraules, allò que és moda una temporada pot ser que ja no ho sigui en la següent.
Les tendències no tenen per què ser de temporada, per exemple, en els anys noranta es va començar a veure quina era la forma de vestir més informal, una tendència que continua avui dia. D'altres, en canvi, duren un temps molt limitat i després desapareixen gairebé tan ràpid com apareixen. Aquests diferents períodes de vida de les tendències es coneixen com a cicles de tendència. Un cicle d'una moda depèn de la societat mateixa.
Perquè alguna cosa es converteixi en moda, ha de ser acceptat per part dels clients. A més a més també depèn dels adaptadors que compren determinada línia de productes i pel temps que es requereix perquè desaparegui o mori per si mateix.
Podem identificar diferents categories segons la rapidesa de pujada i baixada de el període d'adopció dins d'un mateix cicle de tendència de moda:
→TIPUS
1. EL CLÀSSIC
Són estils que mai arriben a desapareixer completament. Una moda que es troba present més temps de l'esperat. (Ex. Camises blanques, vestits negres, abrics).
2. LES MODES PASSATGERES
Es tracta de productes que tenen una curta vida a les prestatgeries. Solen entrar en escena amb gran impacte, però desaparèixen tan ràpid com arriben. Tot i que les modes passatgeres tenen un breu cicle de vida, els dissenyadors més intel·ligents i algunes botigues són capaços de capitalitzar el negoci que originen aquestes modes mantenint als clients i la premsa interessades en elles (Ex. Les sabates esclops d'aquesta temporada).
3. CICLES ENTRE CICLES
Els dissenyadors d'èxit fan petits retocs en els elements de disseny (color, textura i forma) per oferir "novetats" en un producte popular mantenint fresc i maximitzant el seu cicle de vida. Un exemple d'aquest és el LBD (Little black dress) que s'ha convertit en un clàssic i en un producte de primera necessitat en qualsevol armari i que mai deixa d'actualitzar-se.
→FASES DEL CICLE DE LA VIDA DE LA MODA
-
Innovació: els que van a l'última paguen preus elevats pels articles més nous.
-
Creixement: un gran nombre de persones comença a adoptar aquestes novetats.
-
Acceleració: els articles en qüestió són copiats per molts venedors i adoptats per gran part dels seguidors de les modes.
-
Acceptació general: els articles de moda aconsegueixen el seu màxim potencial de vendes i es troben per tot arreu.
-
Declivi: les vendes baixen, al mateix temps que noves tendències van emergint; les botigues van reduint els seus preus i comencen a substituir els articles de moda per noves tendències.
-
Obsolescència: els articles inicials ja no es troben enlloc.
→PERQUÈ TORNEN LES TENDÈNCIES?
Com tota relació, la moda té un període de temps determinat. Segons Coco Chanel, "la moda està feta per a passar de moda". A mesura que canvien els gustos, les generacions s'inspiren en les dècades anteriors. És per això que algunes de les nostres tendències actuals són una barreja de les tendències de moda de la dècada passada.
El retorn de les tendències també es pot associar a la nostàlgia, sentiment de pena i malenconia que sent una persona que ha perdut alguna cosa (sigui física o mental) o que està lluny dels seus vincles familiars, nacionals o afectius. Sovint la nostàlgia s'acompanya de la idealització d'allò que es voldria recuperar. Això, traduït en termes econòmics, seria provocar consum, tendint a gastar més.
Però aquesta nostàlgia a part d’aferrar-se a l'àmbit econòmic també ho fa en l'àmbit sentimental, ja que vol provocar i transmetre sentiments d'aquella època. A més, no només es tracta de lluir aquesta peça, sinó de projectar la imatge d'ella en el passat.
TENDÈNCIES ANYS 60
En els anys seixanta mostrar el cos femení (incloent-hi els seus atributs i les corbes) era una cosa mal vista de manera que va aparèixer les famoses "Lolitas" com a seducció, a on les dones, que eren normalment majors d'edat, jugaven amb els límits de la innocència i aparentaven ser més joves del que realment eren. D'altra banda, els seixanta és també l'època de l'alliberament juvenil i aquest reflex es va mostrar també en les arts.
Les manifestacions rupturistes i transgressores van portar el que coneixem com a «Pop Art» d'Andy Warhol (moviment artístic sorgit el 1950 al Regne Unit i els Estats Units; les seves característiques són l'ocupació d'imatges i temes presos del món de la comunicació de masses aplicats a les arts visuals). A més a més, van sorgir grans icones com Jackie Kennedy, una de les dones més populars en la premsa rosa o la model Twiggy.
Lolitas
No va ser fins a mitjans dels seixanta que la indústria de la moda va patir un procés d'innovació i revolució, gràcies a la dissenyadora Mary Quant, qui va imposar la moda de les minifaldilles, una peça imprescindible que encara avui segueix comptant amb gran tendència. És per això que deixen enrere les faldilles que tapaven els genolls per canviar-les per unes que les descobreixen uns 15 centímetres més.
Aquesta moda va provocar escàndol de la gent conservadora, ja que consideraven que era una peça molt provocativa i impúdica, però realment va ser un tipus de faldilla que la societat demanava i necessitava. De fet, Quant va dir de la seva creació: «No vaig ser jo qui la va inventar, sinó el carrer qui la va inventar».
El 1965, André Courrèges crea una col·lecció de roba que revoluciona la moda de l'època; peces rectes, minifaldilles, botes blanques...
Mentrestant Saint Laurent crea els famosos vestits de tub que encara són populars avui en dia.
Pop Art d'Andy Warhol
Jackie Kennedy
→ LA MINIFALDILLA
Moviment feminista de la faldilla
Des de la perspectiva de gènere, s’ha de deixar clar que el final de la guerra va significar també el final d’aquella nova dona dels anys 20 i 30, que era producte de la primera onada feminista i de la consecució de drets polítics i formals i que havia aconseguit un cert grau de llibertat. Des de la societat patriarcal es va tornar a imposar el discurs de la domesticitat per tornar a excloure a les dones de l’espai públic i se les va tornar a redefinir en funció de la seva maternitat i com a figura fonamental en la construcció de la llar perfecta pels seus marits. És més, es va implantar l’oblit dels models anteriors amb la intenció de tornar a imposar una màxima diferenciació entre els sexes, que tornés a establir l’ordre sexual que s’havia perdut sobretot durant el conflicte. El maig de 1968 va haver-hi el primer moviment feminista que va commoure París i que es va estendre per moltes ciutats i campus universitaris del món. Hem de tenir present que la societat dels anys 60 seguia sent la mateixa que havia deixat la guerra en acabar, una societat extremadament conservadora. Van començar a no només a qüestionar el perquè d’aquesta impossibilitat de lideratge, sinó que també els va fer veure la necessitat d’introduir a l’agenda les qüestions de gènere.
→ ELS PANTALONS
Durant els anys cinquanta els pantalons texans o jeans, ja havien tingut gran importància i s'usava com a símbol de rebel·lia. Hollywood va ajudar molt a difondre aquesta peça en pel·lícules de Cowboys i també estrelles com James Dean, que van imposar entre els joves el costum de fer servir texans, com una peça d'expressió.
Segons avançava la dècada, la moda marcava dos esquemes ben diferenciats, d'una banda teníem la moda «little girl», on la innocència i la sensualitat es barrejaven i d'altra banda la moda psicodèlica, de formes geomètriques i rectes que començaven a mostrar obertament el cos. Els vestits i dissenys geomètrics, es van inspirar en la creixent competència per conquerir l'espai, que existia entre l'URSS i els EUA.
D'aquesta manera, els pantalons "potes d'elefant o campana" van sorgir també en aquesta dècada. Aquests pantalons texans eren per una banda tall acampanat i de l'altra, de colors o estampats. La majoria eren de tir alt i de tall recte. Aquests pantalons van néixer com a resposta d'una societat rebel, amb ganes de trencar amb la tradició i els convencionalismes.
→ ELS VESTITS
Els vestits dels anys seixanta consistien amb una faldilla amb molt volum, però molt enganxat a la zona de la cintura i era una peça perfecta per destacar la cintura i la part superior del cos. També solien portar cinturons sobre el vestit per destacar aquesta part encara més.
Igual que la faldilla, els vestits també eren per sobre els genolls i de tonalitats molt vistoses i d'estampats diversos (per exemple les ratlles, les pigues o els estampats de flors). A més a més, durant aquesta època també es començaven a veure vestits amb escot però també amb coll alt.
→ LES PECES SUPERIORS
Les peces superiors, com les samarretes o les bruses solien anar per dins de la faldilla o pantalons. De nou remarcant la cintura.
Els colls que també van triomfar en aquesta època van ser els rodons i els coneguts com a colls Peter Pan. Això sí, les peces destacaven per anar una mica més ajustades que en altres èpoques.
→ ELS VESTITS DE BANY
El vestit de bany era una peça que encara estava bastant restringida entre les dones, ja que les poques que tenien el coratge d'utilitzar vestits de bany d'estil bikini eren molt criticades.
El vestit de bany consistia en peces tancades i tenia una faldilla. Però a poc a poc, el bikini va ser acceptat per la societat en els anys seixanta i, a partir de llavors, mai va deixar el seu lloc de protagonisme dins de la moda de bany.
MAQUILLATGE ANYS 60
El maquillatge dels anys seixanta intentava marcar i fer que els nostres ulls fossin més grans. Es perfilaven tant la part superior com la inferior. A més d'això, les pestanyes també apareixien de manera exagerada gràcies a les pestanyes postisses.
Els colors de les ombres anaven des del blau fins al verd. Sempre intensos com els que ens havien deixat les peces de moda. Això sí, tant la pell com els llavis no es retocaven, ja que volien mostrar el seu color natural. Els colors rosats serien els que es veurien en ells.
De cara a l'estètica dels anys 60 coincideix i recull l'estètica dels anys 20 pel que fa a les formes arrodonides.
Bàsicament és una època d'avenços socials, ja que la moda la marcava els joves. Quan es van acabar els anys 40 i en el principi dels 50, tot això després de la guerra, hi va haver un "baby boom", que més tard es va convertir en la joventut dels anys 60.
L'actitud i imatge dels anys 50 la troben antiquada i la rebutgen, adopten un look més juvenil i acriaturat.
-
El maquillatge es centra en els ulls, marcant molt i fent-los molt grans. Es perfilen amb eyeliner per la part superior i inferior de l'ull, creant una forma arrodonida. La banana segueix de moda i molt marcada fins a arribar gairebé al llagrimal i final dels ulls però sense arribar a tancar-la.
-
Els colors d'ombres d'ulls solien ser en tons turqueses, blaus, blanquinosos i rosa pastís.
-
Una altra característica dels ulls en els anys 60 eren les pestanyes molt exagerades, gairebé sempre postisses. Fins i tot en algunes ocasions es dibuixaven pestanyes a la part inferior de l'ulls amb l'eyeliner, com la model Twiggy.
-
La pell era molt natural i el pòmul es maquillava en forma arrodonida i rosada o coral.
-
Llavi molt suau i natural, en colors rosats i adoptant una expressió infantil com de nena-dona i seductora alhora, tons clarets.
→ PENTINATS I SABATES
De cara els pentinats dels anys seixanta es van caracteritzar principalment per un trencament dels anys anteriors i es va començar a portar el cabell ondulat i amb volum.
Les cintes, les bandes i els llaços estaven molt present.
Els cabells en "rusc" van ser un estil molt característic tant com els serrells.
Era molt més comú veure cabells més recollits i mitja cabellera que llargs, encara que si el portaven per sota de les espatlles sempre el portaven arrissat i amb molt volum.
A més a més, la música també és una cosa que revoluciona la moda. Els Beatles (un grup de música molt popular en aquell temps) eren un model a seguir i els nois imitaven els seus pentinats i vestits.
Les noies es veuen influenciades per les cantautores que portaven llargues melenes. D'altra banda el pèl curt anomenat "pixie" també comença a posar-se de moda entre les dones.
Sabates:
-
Botes altes per sobre del genoll (normalment de color blanc.)
-
Botes go-go fins al turmell o panxell.
-
Les dones conservadores encara portaven talons d'agulla.
-
Sandàlies i les sabates de mig taló
-
Espardenya (tot això ve de quan Yves Saint Laurent va encarregar a un fabricant català, per fer les seves sabates tradicionals i afegir un taló de falca.)
Si ens centrem en el color, el xarol (tipus de cuir molt brillant) va ser molt popular en tot els seus tons.
Les dones portaven sabates de color amb mitjons i mitges de colors.
Els homes acostumaven a utilitzar calçat de camussa, i també es va produir una gamma de tons diferents dels tradicionals (negre i marró).
1. Bosses de grans dimensions
Les bosses dels anys seixanta eren de grans dimensions. És d'aquí on neixen les bosses «Birkin», la bossa en que la majoria de famosos i gent que li encantava la moda li agradava comprar i utilitzar.
2. Ulleres grans amb formes ovalades
Ulleres que cobreixen gairebé tota la cara i que encara avui es porten.
→ COMPLEMENTS ANYS 60
ALGUNES TENDÈNCIES ANTIGUES QUE TORNEN A ESTAR DE MODA
→ MINIFALDILLES
→ PANTALONS DE CAMPANA
→ BOTES ALTES